¿Quins tipus de certificats poden tenir els olis d’oliva verge extra?

Els olis d’oliva verge extra poden portar molts tipus de segells diferents: d’origen (com les DOP i IGP), ecològics (el logotip bio de la UE), de qualitat i seguretat alimentària (ISO 22000, IFS, BRCGS), o de sostenibilitat. Quan veiem un oli d’oliva certificat, aquests símbols ens expliquen d’un cop d’ull com s’ha produït i quins controls ha superat. Són, al cap i a la fi, els diferents tipus de certificats d’oli d’oliva verge extra que podem trobar a l’etiqueta.

Amb aquest article volem ajudar-te a llegir aquestes etiquetes sense embolicar-te: saber distingir què significa cada segell, què aporta a la teva salut i al teu dia a dia, i com triar olis d’oliva verge extra certificats que encaixin amb tu, tant si t’interessa l’ecològic, el producte de proximitat o un OOVE amb garanties per a tota la família.

Què són les certificacions de qualitat de l’oli d’oliva verge extra?

Les certificacions de qualitat de l’oli d’oliva són segells oficials que s’afegeixen a l’etiqueta per explicar, de manera senzilla, com s’ha elaborat aquest oli i quins controls ha superat. Un mateix oli d’oliva certificat en pot portar diversos:

• d’origen (com DOP o IGP),
• ecològics (logotip bio de la UE),
• de seguretat alimentària (com alguns estàndards internacionals),

Tots tenen una cosa en comú: hi ha una norma al darrere i una entitat externa que comprova que es compleix.

Aquí també és important separar dues idees:

• D’una banda hi ha la categoria legal del producte (oli d’oliva verge extra, verge, etc.), que marca la llei i que tothom ha de respectar.
• D’altra banda hi ha els segells voluntaris, que la marca decideix obtenir per anar un pas més enllà: indicar d’on prové l’oli, com es cultiva l’oliverar, quin nivell de seguretat alimentària s’aplica, etc.

Un oli d’oliva verge extra certificat és, per tant, un OOVE que primer compleix els requisits per ser verge extra i, a més, ha superat controls addicionals que es reflecteixen en aquests petits logotips que veiem a l’etiqueta. Són els certificats d’oli d’oliva verge extra que ens ajuden a triar amb més confiança sense haver de ser experts.

Per què la certificació és vital contra el frau alimentari

En l’oli d’oliva, el problema moltes vegades és a l’etiqueta: olis que es venen com a “verge extra” sense complir-ho del tot, orígens poc clars o missatges que poden portar a confusió. Aquí és on un oli d’oliva verge extra certificat marca la diferència, perquè obliga a tenir-ho tot ben documentat i revisat per algú extern a la marca.

Gràcies als certificats d’oli d’oliva verge extra, la informació que veiem a l’ampolla ha de quadrar amb la realitat. De manera senzilla, la certificació ajuda a assegurar que:

• el que posa “verge extra” compleix els requisits per ser-ho,
• l’origen i la procedència estan ben indicats,
• existeix traçabilitat: es pot seguir el camí de l’oli des de l’oliverar fins al punt de venda.

Per a nosaltres, com a consumidors, això es tradueix en una cosa molt pràctica: si triem olis d’oliva verge extra certificats, sabem que al darrere hi ha controls, anàlisis i registres que han passat una revisió extra.

Certificacions d’Origen i Tradició (DOP i IGP)

Dins de tots els certificats d’oli d’oliva verge extra, els que parlen d’origen són dels més fàcils de reconèixer i dels que més informació ens donen d’un cop d’ull. Aquí entren en joc dues sigles molt conegudes: DOP (Denominació d’Origen Protegida) i IGP (Indicació Geogràfica Protegida). Tots dos segells ens expliquen que aquest OOVE no surt “de qualsevol lloc”, sinó d’una zona concreta amb una manera de treballar molt lligada al territori.

Les veurem per separat.

Denominació d’Origen Protegida (DOP)

La Denominació d’Origen Protegida (DOP) garanteix que l’oli procedeix d’una zona molt concreta i que s’ha elaborat seguint unes normes pròpies d’aquesta àrea. No es tracta només de posar el nom del lloc a l’etiqueta: hi ha un reglament i un consell regulador que revisa que tot es compleixi.

De manera senzilla, una DOP sol assegurar que:

• les olives procedeixen de la comarca marcada,
• l’oli s’obté i s’envasa dins d’aquesta mateixa zona,
• s’utilitzen varietats i pràctiques recollides en un plec de condicions,
• cada lot se sotmet a controls de qualitat i traçabilitat.

Quan veiem el logotip d’una DOP en un oli d’oliva certificat, sabem que aquest OOVE té una identitat molt lligada al seu paisatge, a la seva varietat principal i a la seva forma tradicional d’elaboració.

DOP Les Garrigues

La Denominació d’Origen Protegida Les Garrigues és un bon exemple per entendre com funciona tot això. És una denominació històrica, situada a la província de Lleida, i els seus olis s’elaboren sobretot amb oliva arbequina, gairebé en la seva totalitat.

En aquest context neix el projecte de Les Cabanes, la marca de la Cooperativa de Sant Isidre de Juncosa de les Garrigues. Els nostres olis d’oliva verge extra:

• estan emparats per la DOP Les Garrigues,
• s’elaboren a partir d’arbequina 100 %,
• es molen al mateix molí de la cooperativa a Juncosa,
• es treballen per campanyes, diferenciant moments de collita (collita primerenca, més madura, etc.).

A la pràctica, això significa que quan escollim un oli d’oliva verge extra certificat de Les Cabanes amb el segell DOP Les Garrigues, sabem que estem comprant un OOVE d’una zona molt concreta, amb un perfil afruitat característic i amb controls addicionals d’origen i qualitat.

Indicació Geogràfica Protegida (IGP): flexibilitat i procedència

La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) és una altra figura de qualitat lligada al territori, però una mica més flexible que la DOP. Aquí també hi ha una zona delimitada i una reputació associada a aquest lloc, tot i que no sempre s’exigeix que totes les fases (cultiu, elaboració i envasat) es facin dins de la mateixa àrea.

Ens podem quedar amb aquesta idea:

• una IGP indica que l’oli té una relació clara amb una regió (per les seves varietats, clima o manera de produir),
• el plec de condicions marca quina part del procés s’ha de fer a la zona,
• també existeix un consell regulador i controls d’origen i qualitat.

Tant la DOP com la IGP ens ajuden a una cosa molt senzilla com a consumidors: saber d’on ve realment l’oli. I dins de tots els tipus d’olis d’oliva verge extra certificats, aquests segells d’origen són els que millor connecten el que hi ha a l’ampolla amb el territori d’on neix.

Estàndards tècnics i de seguretat alimentària

A més dels segells d’origen, hi ha un altre grup de certificats d’oli d’oliva verge extra que se centra en com es treballa dins del molí: neteja, controls, seguretat alimentària, documentació… Són aquells noms que sonen a “norma”: UNE, ISO 22000, IFS, BRCGS, etc. En realitat, el que fan és posar ordre i fixar una manera de treballar molt controlada perquè l’OOVE arribi a casa en perfectes condicions.

Com a resum ràpid, aquests estàndards es preocupen de coses tan bàsiques (i alhora tan importants) com:

• com es manipula el fruit i l’oli,
• quins plans de neteja i control se segueixen,
• com es registra cada pas (traçabilitat),
• i quines mesures hi ha previstes si alguna cosa no surt com hauria.

En el cas de Les Cabanes, a aquests controls s’hi afegeixen altres segells que també miren de prop la manera de produir i vendre: la producció integrada, que exigeix mètodes respectuosos amb la salut i el medi ambient, amb quaderns de camp obligatoris i traçabilitat des de l’oliverar fins al punt de venda, i la venda de proximitat, regulada per identificar els pagesos que venen directament els seus productes al públic.

Normes UNE d’AENOR: qualitat tècnica a Espanya

Les normes UNE són regles tècniques elaborades a Espanya per l’entitat de normalització i certificació (AENOR). Aplicades a l’oli, marquen com s’han de fer bé les coses: des de la recepció de les olives fins a l’envasat final. L’objectiu és que no quedi res a l’atzar.

En el sector oleícola, aquestes normes cobreixen aspectes com:

• els requisits del propi producte (què es considera un bon verge extra),
• com s’ha d’organitzar el procés al molí,
• i com es controla l’envasat perquè l’OOVE es conservi en condicions.

AENOR, per exemple, ofereix una certificació específica d’Oli d’Oliva Verge Extra basada en diverses normes UNE (34601, 34605 i 34606). Els olis que l’obtenen se sotmeten a controls addicionals que revisen tant les anàlisis com la manera de treballar de molins i envasadores.

UNE 55002: requisits de producció d’alta gamma

Dins de les UNE, una de les més interessants per al consumidor és la UNE 55002, pensada per a olis d’oliva verge extra d’alta qualitat. Aquesta norma detalla com ha de ser la producció d’un OOVE “mimat” en cada pas: selecció d’olives, extracció i conservació.

A la pràctica, la UNE 55002 posa el focus en coses com:

• triar olives sanes, en el seu punt de maduració,
• utilitzar mètodes d’extracció adequats (com l’extracció en fred),
• emmagatzemar l’oli en dipòsits ben preparats i protegits de la llum, la calor i l’oxigen,
• i embotellar seguint pautes que ajudin a mantenir aromes i propietats.

Quan veiem una referència a aquest tipus de normes en un oli d’oliva certificat, sabem que no només s’han complert els mínims legals, sinó que s’ha treballat amb un nivell d’exigència pensat per obtenir un verge extra de gamma alta.

Estàndards internacionals: ISO 22000, IFS i BRCGS

En el moment en què un OOVE entra en grans cadenes o viatja a altres països, apareixen tres sigles que es repeteixen molt: ISO 22000, IFS Food i BRCGS. Sona molt tècnic, però ens podem quedar amb una idea senzilla: són sistemes per demostrar que l’empresa té la seguretat alimentària sota control.

Aquests estàndards revisen, entre altres coses:

• quins riscos poden afectar l’aliment (físics, químics, microbiològics),
• com s’organitzen els plans d’higiene i neteja,
• quina formació té el personal que manipula el producte,
• i com s’assegura la traçabilitat de cada lot.

AENOR, per exemple, comenta que la seva certificació d’OOVE pot integrar-se amb auditories d’ISO 22000, BRCGS o IFS, de manera que les empreses que ja treballen amb alts nivells de seguretat alimentària puguin optimitzar processos i controls.

Garantia d’innocuïtat en la cadena de subministrament global

La paraula “innocuïtat” bàsicament significa que l’aliment és segur per menjar. Els esquemes com ISO 22000, IFS o BRCGS estan pensats per vigilar aquesta seguretat des del camp fins que el producte arriba a la botiga, revisant proveïdors, processos, magatzems i transport.

Per a nosaltres, com a consumidors, la part pràctica és senzilla:

• si un OOVE mostra al seu web o fitxa tècnica que treballa amb aquests estàndards,
• i a més és un oli d’oliva verge extra certificat amb altres segells (DOP, producció integrada, ecològic, venda de proximitat…),
  entenem que no només es cuida el sabor i l’origen, sinó també tot el que té a veure amb la seguretat, la higiene i l’organització interna del molí.

Aquest conjunt de certificacions és el que permet que un OOVE com el d’Oli Les Cabanes pugui presumir de ser un oli de qualitat pensat tant per al paladar com per a la tranquil·litat de qui el porta a taula.

Certificacions de sostenibilitat en els olis d’oliva verge extra

A més dels segells d’origen i de qualitat tècnica, hi ha un bloc de certificats d’oli d’oliva verge extra que respon a preguntes molt concretes que ens fem cada cop més:

• S’ha cultivat respectant el medi ambient?
• Puc consumir aquest oli si segueixo una dieta o religió concreta?
• És vàlid com a ecològic si el venc fora de la Unió Europea?

Aquí entren els segells ecològics (UE Organic, CAAE) i les certificacions per a mercats internacionals (USDA, JAS), que veiem cada vegada més a les etiquetes d’oli d’oliva certificat.

Oli d’oliva ecològic: segells CAAE i UE Organic

Quan un OOVE es presenta com a ecològic, ha de complir una normativa molt clara de la Unió Europea: res de pesticides ni fertilitzants de síntesi, control de tot el procés i auditories periòdiques. Els productes que ho compleixen poden portar el famós logotip verd de la fulla amb estrelles, el segell UE Organic, obligatori als envasos ecològics produïts dins de la UE.

A Espanya, una de les entitats més conegudes en aquest àmbit és CAAE, especialitzada en certificació ecològica i agroalimentària. La seva missió és oferir certificats que garanteixin pràctiques respectuoses amb l’entorn i donar confiança a qui compra productes bio.

De cara a l’etiqueta, reconèixer un oli d’oliva verge extra certificat com a ecològic és relativament senzill:

• veuràs el logotip verd de la UE,
• el codi de l’organisme de control (per exemple, ES-ECO-XXX-XX),
• i, en molts casos, mencions a certificadores com CAAE o altres entitats autoritzades.

En el cas de Les Cabanes, aquesta aposta per l’ecològic es reflecteix en la seva línia EcoCabanes, un OOVE d’arbequina procedent d’oliverar certificat, on es controla des de la finca fins a l’embotellat per assegurar un oli net, honest i amb un enfocament clar en la sostenibilitat.

Mercats internacionals: certificats USDA (EUA) i JAS (Japó)

Quan un oli ecològic vol creuar fronteres, no n’hi ha prou amb el segell europeu. Per vendre com a ecològic als Estats Units, el producte ha de complir la normativa de l’USDA Organic i obtenir certificació a través d’un organisme acreditat. La mateixa USDA explica que la majoria d’explotacions i empreses que produeixen o manipulen productes orgànics necessiten estar certificades seguint les seves normes.

Al Japó, el referent és el sistema JAS (Japanese Agricultural Standards). Perquè un oli s’hi vengui com a orgànic amb el logotip JAS, ha de passar per una certificadora reconeguda pel Ministeri d’Agricultura japonès (MAFF).

Aquí Espanya juga un paper interessant: CAAE és l’única entitat espanyola acreditada per certificar productes orgànics per al Japó sota l’estàndard JAS, cosa que facilita que olis ecològics d’aquí puguin arribar al mercat japonès amb totes les garanties.

En resum, un mateix oli d’oliva certificat pot lluir:

• el segell UE Organic per al mercat europeu,
• el logotip USDA Organic per als Estats Units,
• i el JAS Organic per al Japó,
  sempre que hagi superat tots els controls que exigeix cada sistema.

Producció integrada

La producció integrada és un sistema de cultiu regulat per llei. A Espanya, la base legal es troba al Reial decret 1201/2002, que regula la producció integrada de productes agrícoles a nivell estatal. A partir d’aquí, cada comunitat autònoma desenvolupa les seves pròpies normes tècniques i requisits concrets.

En el cas de Catalunya, que és on es troba la seu de Les Cabanes, la producció integrada es regula mitjançant el Decret 241/2002, sobre la producció integrada a Catalunya, i per normes tècniques específiques per a cada cultiu i producte. Per a l’olivera i l’oli d’oliva existeixen:

• la Norma tècnica de producció integrada d’olives (Annex X),
• i la Norma tècnica de producció integrada d’oli d’oliva (Annex XII),

totes dues aprovades per la Generalitat de Catalunya i on es detallen pràctiques obligatòries i recomanades sobre la gestió de l’oliverar, l’ús de fitosanitaris, el transport del fruit, la neteja, la traçabilitat, etc.

Al web de Les Cabanes s’explica que, amb el distintiu de producció integrada a Catalunya, s’identifiquen aliments de qualitat elaborats amb mètodes respectuosos amb la salut i el medi ambient. És a dir, es busca produir olis d’oliva verge (i verge extra) minimitzant l’impacte ambiental i garantint una traçabilitat clara, des de la finca fins a l’ampolla.

Venda de proximitat

La venda de proximitat sí que és una cosa específica de Catalunya, no un sistema aplicable a tota Espanya. Es tracta d’un segell creat per la Generalitat per identificar els productors agraris que venen els seus productes directament al consumidor o a través d’un circuit curt.

La norma que ho regula és el Decret 24/2013, de 8 de gener, sobre l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris, d’àmbit estrictament autonòmic català. Més endavant s’actualitza amb el Decret 254/2019, però la idea es manté: establir un sistema d’acreditació voluntari per a productors que venen producte propi en venda directa o en circuit curt.

Segons la guia oficial de l’Agència de Salut Alimentària de Catalunya, la venda de proximitat inclou:

• venda directa (del productor al consumidor),
• i venda en circuit curt (amb només un intermediari com a màxim).

Aquesta venda s’identifica amb un logotip oficial on apareix:

• la referència al decret que la regula,
• el nom de la Generalitat de Catalunya,
• i la modalitat de venda (directa o circuit curt).

En el cas de Les Cabanes, portar el segell de venda de proximitat significa que una part important de l’oli arriba al consumidor sense grans cadenes pel mig: productor → cooperativa → persona que compra. Això reforça la transparència, el vincle amb el territori i la idea que estàs comprant l’OOVE pràcticament “a qui cuida l’olivera”.

En què fixar-se en llegir l’etiqueta d’un oli d’oliva verge extra certificat?

Arribats a aquest punt, anem al que ens interessa en el dia a dia: tens l’ampolla a la mà, llegeixes l’etiqueta… i ara què? La bona notícia és que, si saps on mirar, és fàcil reconèixer un oli d’oliva certificat i distingir-lo d’un altre que només “sona bé” pel text comercial.

Et pots fixar, sobretot, en tres coses: els segells, la collita i l’envàs. Amb això ja tens mig camí fet per triar olis d’oliva verge extra certificats amb criteri.

Segells visibles i dates de collita recomanades

El primer és fer un “escaneig ràpid” de l’etiqueta:

• Categoria del producte: busca que posi clarament “oli d’oliva verge extra”. Si no apareix així de clar, millor deixar-lo a la prestatgeria.
• Segells oficials: DOP, IGP, ecològic (logotip verd de la UE), producció integrada, etc. Són els logotips que donen pistes que ets davant de certificats d’oli d’oliva verge extra reals, no només paraules boniques.
• Origen: idealment, que especifiqui país i, si pot ser, zona o denominació (per exemple, DOP Les Garrigues).

Després, fixa’t en la data. Aquí hi ha dos detalls clau:

• Data de collita: és la informació més interessant. Et diu de quina campanya és aquest OOVE. L’ideal és que no hagin passat gaires campanyes des de la recol·lecció per gaudir-lo en el seu millor moment.
• Consumir preferentment abans de…: no és que a partir d’aquell dia l’oli “caduqui”, però sí que indica fins quan la marca garanteix les seves propietats al 100 %.

Com a truc ràpid: si has de triar entre dos olis d’oliva verge extra certificats semblants, queda’t amb el que tingui collita més recent i segells clars. És una manera senzilla d’apostar per un producte més fresc i més transparent.

La garantia d’un OOVE amb qualitat certificada

Si ho resumim molt, triar bé un OOVE consisteix a mirar una mica més enllà del frontal de l’etiqueta. Quan saps reconèixer els segells, la categoria “oli d’oliva verge extra”, l’origen, la collita i el tipus d’envàs, és molt més fàcil encertar sense necessitat de ser un expert en tast.

Els diferents certificats d’oli d’oliva verge extra —d’origen (DOP, IGP), ecològics, de producció integrada, de seguretat alimentària, de venda de proximitat o lligats a certes dietes— expliquen una història molt clara sobre cada ampolla: d’on ve, com s’ha cultivat, quins controls ha superat i quin compromís hi ha amb el territori i amb qui el consumeix.

Marques com Oli Les Cabanes, emparades per la DOP Les Garrigues i amb certificacions com la producció integrada, la venda de proximitat o l’oli ecològic, són un bon exemple d’aquesta manera de treballar: unir tradició, territori i qualitat, i demostrar-ho amb segells i traçabilitat, no només amb paraules.

La propera vegada que estiguis davant d’una prestatgeria, recorda aquests punts bàsics i pren-te uns segons per llegir l’etiqueta. És el gest més senzill per portar a la teva cuina un oli d’oliva verge extra certificat que de veritat estigui a l’alçada del que vols: sabor, salut i confiança.